El passat dissabte el món es paralitzava per viure el clàssic, però el web del diari Ara publicava a la seva portada una notícia sobre el Sant Andreu i la 2na B i aquest diumenge el Sant Andreu – Orihuela coincideix amb la final del Mundial de Clubs, ja podrem sobreviure a tot això?
Un partit com el Barça – Madrid és impossible que no agradi als amants del futbol. Dos equips que reuneixen tantes estrelles mundials a les seves files han d’oferir un espectacle futbolístic incomparable. Ara bé, el que es viu en els mitjans de comunicació el dies precedents i posteriors acaba sent insuportable. L’empatx de clàssic, acaba fent avorrir aquest magnífic partit de futbol fins i tot als més adeptes. Però el món no es para malgrat que per alguns mitjans de comunicació el futbol comenci i acabi en el seu equip. Més enllà poca cosa hi ha per ells, però al món de l’esport hi succeeixen altres coses d’interès. Certament que els mitjans es guien pel que vol el gran públic, però entre poc i massa. Arriba un moment que l’esdeveniment no dóna més de sí. Amb tanta “propaganda de l’esdeveniment” acaben sent ells qui guien la tendència i no pas a l’inversa.
 |
| Portada de l'Edició del diari Ara el dissabte 10 a la tarda |
Centrant-nos més en el cas que a nosaltres ens preocupa que és el Sant Andreu, el cap de setmana passat semblava que no hi hagués més futbol més enllà del partit del segle (tot i que aquest any s’hagin disputat 7 partits del segle). Si ja és prou complicat que la premsa recordi que els modestos també juguen, el dissabte era ho era més. Tot i així, l’Ara ens va donar una petita alegria publicant a la portada de la seva edició digital una notícia sobre la segona B en que es destacava el Lleida – Sant Andreu. És cert que “una flor no fa estiu”, però aquesta notícia si que demostra que les coses poden canviar. Almenys si nosaltres hi posem de la nostra part, i quan parlem de “nosaltres” volem dir els lectors, oients, telespectadors... Quan triem el que consumim ajudem a generar la tendència. No diu el Corte Inglès que el client sempre té la raó, doncs, fem notar les nostres preferències.
 |
| El futbol és un esport global... |
Aquest diumenge un altre esdeveniment futbolístic farà ombra al partit del Sant Andreu, la final del Mundial de Clubs es disputarà a les 11:·30 tot coincidint amb el partit davant l’Orihuela. Ja podrem sobreviure amb tot plegat. Dependrà de la resposta que hi donem. El que no val la pena és lamentar-se contínuament i maleir allò que et fa ombra. No servirà de res. Cadascú mira pels seus interessos i ells no ho deixaran de fer i els laments només seran una pèrdua de temps. El que si que cal fer és mirar de gestionar la situació el millor possible. El futbol local no pot competir amb el futbol global, però amb això no s’acaba el món. El futbol és global no només perquè el mirin milions de persones per la televisió, sinó perquè es juguen als carrers i a les places de tots els racons del planeta (encara que sigui amb dos samarretes fent de porteria al terra i una bola de paper fent de pilota com tots hem fet al patit de l’escola). El futbol és global perquè tots hi hem jugat i quan veiem d’altres jugant per la televisió ens fiquem en el partit que tots desitjaríem jugar. Una cosa no s’entendria sense l’altre.
 |
| ...però també un esport local. Són dues cares d'una mateixa moneda que no es poden separar una de l'altre. |
Entre la plaça amb els nens jugant i el gran estadi ple de gom a gom hi trobem el Narcís Sala i a l’hora de lluitar contra la tendència actual cal posicionar-se correctament. Al Sant Andreu no hi veurem grans estrelles mundials inaccessibles, però sí jugadors pròxims a nosaltres, que te’ls pots creuar pel carrer. No trobarem receptes miraculoses per revertir la tendència, però per no fustrar-nos en la recerca de solucions cal tenir clar la posició on estem. No intentem fer ombra als grans, dediquem-nos al nostre tret diferencial. La “proximitat” és el que altres mai tindran. Aquesta és la marca que hem d’explotar. A partir d’aquí molta feina i complicada, però cal saber en quin lloc estem. Nosaltres al Narcís Sala i tu?
