divendres, 12 de novembre del 2010

Baixa assistència al Narcís Sala

Avui fa tot just una setmana a la junta d'accionistes ordinària varem preguntar per l'assitència a l'Estadi. Sabent que a la majoria de mitjans de comunicació les xifres que apareixen relatives a l'assistència dels camps de futbol s'acostumen a arrodonir i a l'alça, teniem curiositat per saber si el club portava el control de l'assistència. i de poder conèixer, sinò les dades reals, almenys unes de més fiables. Des de la gerència del club es va donar unes pinzellades de quina és la situació actual.

El Narcís Sala no presenta un bon aspecte els diumenges
Segons  les dades del club, la temporada passatda el Sant Andreu va tenir 1280 socis, sense comptar el futbol base. Aquest any les renovacions no havien arribat a les 1.000 fins al moment, si bé és cert que cada any hi ha gent que tarda en renovar i cal fer el recompte més endavant. L'assistència en els partits de Lliga que portem està entre les 700 i 800 persones de mitjana, el que significa entre un 15 i un 20% menys que la temporada anterior. La diferència entre jugar un partit per la tarda i jugar-lo pel matí és d'unes 200 persones favorable quan es fa al matí. També varen comentar que els mossos d'esquadra havien comptat la capacitat de l'estadi per temes de seguretat i que creien que al Narcís Sala hi cabien al voltant de 9.700 espectadors. Sembla que a més a més, la gent hagi perdut una mica d'entusiasme per anar a veure el Sant Andreu. En la primera projecció en pantalla gegant hi van assistir 115 persones, en la segona projecció va baixar a 55 espectadors i la tercera a 60. La marxa de l'equip en les darreres jornades i el fet que algun partit del Sant Andreu coincidís enmig d'un pont tampoc ha ajudat molt.

Més enllà d'aquestes xifres el que sembla cert és que el Sant Andreu disposa d'un públic fidel que no renuncia a res a pesar de si l'equip està bé o malament, d'aquí estariem parlant d'unes 600 - 700 persones. Desprès hi ha un públic d'unes 200 persones a vegades més que s'animen quan la cosa rutlla. I per acabar estaria tota aquella gran massa que només ve al play-off. Aquesta és la realitat en la qual el club viu i que s'hi ha d'enfrontar. No és més fàcil en un món cada vegada més gloabalitzat, amb un esport cada vegada també més globalitzats, ser un club modest.