Ja s’han disputat les 19 primers jornades de lliga, i tot i que encara queda mitja lliga per endavant i poden passar moltes coses, es comença a perfilar com serà la marxa dels equips. És doncs, un bon moment per fer balanç, repassant el més destacat que ha succeït fins al moment i intentar aproximar-se al que pot passar en aquest propers mesos de competició.
Un equip, dues cares
 |
| Les primeres 7 jornades les més felices. |
Fer previsions sobre com li pot anar la segona volta al Sant Andreu és ben complicat. Bàsicament, per l’equip ens ha mostrat dues cares i es fa difícil saber quina cara hem d’escollir com a referència per a fer pronòstics de cara la segona volta. A les 7 primeres jornades cap derrota i desprès d’això una ratxa de 10 jornades sense guanyar; a les tres darreres jornades el Sant Andreu capgira la situació i no només aconsegueix tornar a guanyar sinó que guanya tres partits seguits. Vist això, tenim la referència per dalt i per baix d’aquest equip, però on es situarà i si realment s’estabilitzarà, mantenint-se regular encara és veritablement una incògnita. Les reflexions que podem treure segures són: hi ha alguns jugadors que tenen clarament un lloc a l’onze titular: Morales, Moyano, Héctor Bueno Miguélez, Tarradellas... i que bàsicament són jugadors que ja hi eren l’any passat. En canvi a d’altres posicions no està tan clar qui jugarà ja que no és gaire evident qui està en millor forma: qui fa de davanter centre, qui acompanya a Héctor Bueno al mig del camp... caldrà esperar per veure-ho. L’equip li falta poder ofensiu i en alguns partits ha costat molt marcar. Malgrat que la defensa sempre ha estat un dels forts dels equips de Natxo González alguns dels gols rebuts han sigut per errors defensius que antigament no es solien correcte.
Lesions importants
 |
| Luis Blanco ha estat un mes i mig de baixa. |
La primera volta també s’ha caracteritzat per algunes absències destacades. Si la temporada passada les lesions no van afectar gaire a la plantilla andreuenca, aquesta primera volta certs jugadors importants han hagut d’estar un temps apartats de l’equip per recuperar-se de les seves lesions. Primer de tots va ser Xavi Moro que va haver de passar pel quiròfan per operar-se del menisc i no va començar a jugar fins a mitjans d’octubre. Al mes de setembre també va ser baixa Roger Matamala que es va perdre 5 partits per lesió. Luis Blanco es va lesionar en el partit contra el Gandia i va estar un mes i mig de baixa. Morales també va ser operat del menisc i va estar al voltant d’un mes fora dels terrenys de joc. Ara que alguns d’aquests jugadors s’han recuperat i comencen a agafar rodatge segurament el potencial de la plantilla es veure reforçat. En el darrer partit Pelegrí va ser substituït per lesió, esperem que la recuperació sigui el més ràpida possible.
Canvis tàctics per buscar solucions
Si a d’altres temporades l’entrenador havia tingut sempre clar la disposició tàctica amb la qual havien de saltar al camp els seus homes, en aquesta primera volta hem pogut veure en diverses ocasions que Natxo González ha decidit provar nous esquemes, potser per adaptar-se als jugadors que tenia disponibles en aquell moment o potser per mirar de capgirar la mala ratxa, o per ambdues raons. Així per exemple, la línia de quatre defenses amb la que sempre havia jugat darrerament ha canviat per jugar amb tres centrals (Moyano, Pelegrí i Socias) i dos carrilers (Dani Guillén i Àlex Cacho). I també ha canviat el dibuix per davant, doncs, del únic davanter centre amb que es jugava s’ha passat a jugar en alguns moments de partit amb dos davanters centre o en altres ocasions s’ha jugat amb Miguélez fent de fals davanter centre. Segurament, en aquests casos el motiu era més evident i era solucionar la manca de poder ofensiu dels andreuencs durant el mes d’octubre i novembre sobretot. A vegades, el dibuix tàctic ha canviat per en determinats moment de partit per remuntar o per mantenir el resultat, tot i que això ja és més habitual. Si més no, en línies generals hem vist que un entrenador que ens tenia acostumats a una rutina molt marcada l’ha trencat amb l’objectiu d’arreglar la situació.
Miguélez agafa el rol de golejador
 |
| Miguélez ha fet 8 gols. |
L’any passat Mayor va ser el golejador de l’equip sense cap mena de dubte. Era el davanter centre indiscutible i Marcos pràcticament mai el va substituir. La incògnita era veure qui supliria la marxa de Mayor. Els candidats eren Joel Álvarez, Roger Matamala, Albert Manteca. Però cap dels davanters centres ha tingut fortuna en quan al gol i, ha sigut, un mitja punta Miguélez el que s’ha encarregat de fer els gols. Durant bona part del campionat ha sigut el pitxitxi del grup, però actualment Luismi Loro del Castelló li ha pres el lloc. Porta 8 gols i el Loro 9. El diumenge passat el davanter asturià va tenir una oportunitat única per marcar i igualar-lo en gols però no ho va aconseguir per poc. En quan als tres jugadors que hem mencionat, Joel, Matamala i Manteca, cap d’ells s’ha imposat sobre els altres com a punta oficial. En les primeres jornades Joel era qui tenia habitualment la titularitat, però com que no va marcar cap gol en les 9 primeres jornades el tècnic andreuenc va començar a prova altres jugadors. Matamala va estar alguns partits lesionat i va ser el que més va tardar en ser titular fins a la jornada 13 no ho va ser. Manteca que ha anat jugant de forma irregular no ha començat a marcar fins al tram final de la primera volta.
31 punts, 5ena plaça
A la fi de la primera volta el Sant Andreu es situa a la cinquena plaça, per tant, si ara acabés la lliga els andreuencs no podrien disputar el play-off. Ho tindrien a tocar, ja que estarien a dos punts del 4rt classificat l’Alcoià. Com que la classificació es preveu igualada serà important tenir el gol average particular amb els rivals directes a favor. Seria una llàstima no poder jugar el play-off per una diferència mínima. Caldrà vigilar perquè hi ha molts equips que lluiten per la quarta posició ara mateix els andreuencs estan igualats a punts amb l’Alacant i el Lleida. Malgrat que s’hagi demostrat que tot i perdre molts punts no s’ha baixat tant, també succeeix que hi ha molts equips que estan ben aprop i et poden passar en qualsevol moment.
L’Orihuela campió d’hivern
L’Orihuela amb 38 punts s’ha proclamat campió d’hivern. Des de que el Sant Andreu va perdre el liderat, l’equip alacantí s’ha mantingut a la primera posició. La clau del seu èxit està a la solidesa defensiva que ha demostrat fins al moment. És un equip que rep molts pocs gols. Fins al moment tan sols ha encaixat 6 gols, per tant, vol dir que de cada tres partits dos acaba amb la porteria a 0. També, cal destacar que no fan gaires gols, n’han fet un total de 18. No arriba ni a un per partit. Això és molts menys per exemple que equips de la meitat de la classificació i fins i tot menys que el cuer, el SantBoià, que n’ha fet 21.
Un grup molt igualat
 |
| F: www.redmediterraneo.com |
Sembla que les coses estaran molt igualades al final del campionat. La segona divisió sembla que torna a semblar-se més a la que va ser la temporada 2008/09 que no pas a la 2009/10. Ho veiem no només pels punts que tenen els equips de la zona alta i baixa, sinó pel nombre de gols. El líder i els seus perseguidors no dominen la categoria amb autoritat, sinó per la seva eficàcia. Que el líder no marqui de mitjana ni un gol per partit és francament revelador. A la temporada 2008/09 en que el Sant Andreu va quedar 3r la puntuació de tall per accedir al play-off va ser tan sols de 61 punts. Si agafem com a referència aquesta primera volta i multipliquem per dos el nombre de punts sumats per cada equip, observem que la puntuació de tall serien 66 punts. L’any passat va ser de 69 punts. Si doblem la puntuació del Sant Andreu en aquesta primera volta donaria 62 punts, per tant, li faltarien 4 per aconseguir almenys ser quarts. Comptant que la lliga segueixi igual i que els equips no s’escapin, els quadribarrats han de fer una segona volta una mica més bona que aquesta si volen ser als play-off.Com ja hem dit, Luismi Loro (foto) és el màxim golejador de la categoria amb 9 gols. El davanter del Castelló és una referència a la categoria i ja ho va ser l'any passat a les files del Benidrom. El Porter Ricardo de l'Orihuela és el zamora del grup III de 2na B amb un promig de 0,31 gols per partit, una mitjana realment espectacular, un mèrit tan per ell com la seva defensa que de ben segur que hi ajuda molt.
Arribar al final en el millor moment
La temporada passada el Sant Andreu va tenir durant els mesos de desembre i gener una excel·lent ratxa de 10 victòries seguides. Si hagués arribat amb aquell nivell de forma física i psíquica al play-off ben segur que el desenllaç hagués estat un altre. En canvi, a la temporada 2004/05, el Sant Andreu de Soldevila tot i no fer un excel·lent campionat de lliga i anar bona part del campionat fora de la zona de play-off, va guanyar els últims partits de lliga i va arribar per jugar les eliminatòries amb un nivell excel·lent, molt per sobre del que havia tingut habitualment. És a dir, que la lliga és important ja que et permet classificar-te però l’estat en que et trobes al mes de maig i juny és importantíssim per pujar. Així doncs, esperem que malgrat les dificultats viscudes en aquesta primera volta puguem arribar a final de temporada entre els 4 primers i en un bon estat de forma.
