Així de simple, així de complicat. En les darreres jornades s’ha tornat a fer evident que l’equip necessita més forces a les cames, però al mateix temps més fortalesa mental.
 |
| Moyano és el jugador més en forma |
|
El partit de diumenge passat va començar de la millor manera possible. Al minut 3 els andreuencs ja havien aconseguit marcar, cosa que normalment costa i de valent. Després del gol van disposar de moltes ocasions per fer el segon i deixar el partit, no sentenciat, però sí ben encarrilat. Però a la que van rebre el gol de l’empat en una jugada aïllada, tot aquell jo demostrat en els vint primers minuts es va esvair. A partir d’aquell moment van entrar els dubtes i no va sortir res a dretes. I és que perquè el Sant Andreu mostri el millor de sí mateix necessita que la sort li somrigui. Fins ara en poques ocasions ha estat capaç de sobreposar-se a les adversitats, tan sols en la remuntada davant el Teruel l’equip va demostrar tenir caràcter. En partits com el de diumenge passat a la que les coses van començar a anar malament l’equip va entrar en un cercle viciós i cada vegada va estar més espès. Al llarg de la segona meitat no va ser capaç de generar perill. Això no és una novetat, ha passat en diverses ocasions. La confiança en un mateix, necessita temps, a d’anar madurant amb resultats positius. Ara que el temps s’esgota sembla que és difícil que això es produeix, però cal seguir treballant.
 |
| Manteca va patir una rampa |
Al mateix temps es fa molt palès que físicament el Sant Andreu no acaba d’estar bé. I no parlem de les lesions que són fets desafortunats que a vegades no tenen res a veure amb la planificació física. Sinó que ens referim al fet que en el passat partit dos jugadors van patir rampes a les acaballes del partit. Un d’ells Albert Manteca desprès de les rampes va ser substituït per Joel. A part d’aquestes rampes ja fa temps que veiem com els jugadors de banda acaben els darrers minuts completament fosos. Jugadors com Tarradelles que la temporada passada acabaven bé els partits arriben al tram final molt cansats. No sabem si és qüestió de la preparació física o és circumstancial però és un fet innegable. Val a dir que quan un equip no obté bons resultats el cansament afecta més, encara que sigui psicològicament. A més a més, la temporada passada els extrems estaven acompanyats per uns laterals amb molta projecció i un davanter que queia molt a banda. Com que la màquina no està tan ben engreixada, les peces noten més el desgast. Qui sap sí al principi de temporada el fet de jugar dos partits a la setmana entre lliga i copa del rei va afavorir a l’equip posant-lo més en forma, però el cert és que aleshores tot semblava més de cara.
Les jornades van passant i els problemes del Sant Andreu persisteixen, cada vegada queda menys marge per reaccionar i els rivals que venen són complicats. Però els homes de Natxo González ja han demostrat que a vegades mostren la millor versió d’ells mateixos en les situacions més complicades. Sigui com sigui, l’equip ha de millorar anímicament i físicament, dos aspectes que no són tan diferents, doncs, una ajuda a l’altre. Que canvii per qüestions circumstancials serà complicat, cal un esforç extra i demostrar que les adversitats es poden afrontar i superar.
