 |
| La segona part a l'Hospitalet un dels exemples a seguir |
Ni els més optimistes s’esperaven els resultats que s’han produit en els partits avançats d’aquest jornada. El Lleida havia guanyat quatre partits consecutius i era pràcticament impensable que a casa perdés contra l’Alzira. Però el conjunt de la terra ferma va perdre i per 0 a 2. Al mateix temps, L’Hospitalet tenia el difícil repte de vèncer a Alcoi i ho va aconseguir, gràcies a això l’equip riberenc suma 53 punts i encara manté viva l’esperança. Si la victòria del Sant Andreu de la setmana passada va passar més inadvertida pels resultats positius que van obtenir tots els rivals directes, aquesta setmana els andreuencs no es poden queixar. L’únic que ha aconseguit sumar punts ha estat el Badalona. Si l’equip quadribarrat gaunyés igualaria l’Alcoyano i el Lleida que tenen 56 punts. Però cal destacar que la frase porta davant un si condicional. Perquè al llarg d’aquesta temporada el Sant Andreu ha deixat escapar molts punts que semblava que ja es tenien a la butxaca, en algunes ocasions perquè el rival era teoricàment assequible i en d’altres perquè es jugava amb el marcador a favor i amb superioritat númerica. En molts moments com aquest s’han deixat escapar punts, però ara no és hora de mirar enrere. Sinó que és el moment de pensar en aprofitar el màxim possible els 12 punts que queden per jugar-se. La darrera victòria va ser “in extremis”, però va ser fruit de la insistència, de posar-ho tot sobre la taula. El treball de la segona meitat és el referent a seguir, no perquè allà es veiessin grans fórmúles tàctiques del que cal fer, sinó en quan a la lluita de l’equip. De fet al camp de L''Hospitalet vam veure el mateix espèrit amb aquella magnífica remuntada. Demà, 24 d’abril, farà un any exacte que varem ser campions de segona B, quin moment millor per començar una bona escalada cap al play-off.
