Tothom coneix la mítica: “Hacienda somos todos”,
però els clubs de futbol sembla que no l’hagin escoltada mai; una nota prova de
que el futbol viu per sobre de les seves possibilitat
Avui voliem publicar un article sobre la recta
final de la temporada, però a l'escoltar la notícia sobre els deutes que els
clubs de futbol de l’estat tenen amb Hisenda hem decidit posposar-la per demà i
fer una petita parada per abordar aquest tema. El deute dels clubs de futbol a l'estat espanyol és de 752 milions d’euros i
és reparteix de la següent manera: 1era divisió deu 489.930.880,80€, 2na divisió deu 184.180.499,29€
i les altes categories deuen 78.185.978,49€.
A tot així cal dir que no són tots aquests els diners que deuen els clubs de futbol a l’administració ja que aquí caldria sumar-li els diners que es deuen en concepte de seguretat social. D’això encara no es disposa de xifres. Val a dir que aquestes xifres són generals i no coneixem com es reparteixen entre els clubs, aquesta és una informació que queda reserva a l’administració tributaria. Aquest deute no és un fet exclusiu d’aquest any.
La informació d’avui ens dóna mostra de nou
del fort desequilibri de la nostra societat. Mentre se’ns demana a tots els
ciutadans que fem esforços per sortir de la crisi a base de retallades del
nostres serveis bàsics tenim una sèrie d’entitats privades que generen molts
milions i que no aporten el que els hi toca. El futbol espanyol viu per sobre
de les seves possibilitat descaradament. A la segona B hem vist aquesta realitat
en diverses ocasions: descens de l’Alacant i el Castelló, la retirada de la
competició de l’Sporting Maonés o la constant refundació del Lleida.
 |
| L'Sporting Maonés es va retirar de la competició per problemes econòmics |
Aquest fenomen ha de fer-nos veure que cada
club ha de viure de forma escaient a la seva realitat. Sinó després no s’arriba
ni a pagar el que es deu. De la mateixa manera que els clubs han errat, també
ho ha fet la Federació que lluny de recolzar els clubs que estan al dia de
pagaments i “castigar” aquells que no, com sempre, actua tard i amb criteris
que ningú entén i que semblen variar segons a qui s’apliquen. Cal posar-hi
remei o ens carregarem el futbol. A d’altres lligues europees, com per exemple,
a Alemanya els clubs no tenen aquests problemes, ja que els clubs es limiten a
gastar el que tenen i si no poden complir els seus objectius amb això, doncs,
no tiren la casa. Esperem que aquí a Sant Andreu sapiguem tocar de peus a terra
i que aquesta impaciència del món futbolístic que fa que quan no arriben el
resultats es llenci la casa per la finestra no passi pel cap als nostres dirigents.
